ELS FUSELLS DE LA MARE CARRAR

ELS FUSELLS DE LA MARE CARRAR*

Les joves s'han fet bolxevics unint-se a la revolució.
Mentre els pares enterren els fills, com sempre passa quan és temps de guerra.
Ja fa temps vaig amagar aquells fusells que em feien viure sempre amb por.

Sobre el cap de la classe obrera la mort penja d'un fil podrit.

La política no et dona de menjar,
ni fa créixer els fills.
Tinc prou amb la guerra-treball  que m'ofega cada dia el crit.

Sobre el cap de la classe obrera la mort penja d'un fil...
Juganera la vida es gronxa rient del meu destí...
Però jo, vull allunyar-me, vull fugir de ser qui sóc...
Poder deixar enrere el patir pel teu record..

Recordo aquell diumenge sagnant, protestàvem junts amb les mans buides.
Massacrats per soldats i cosacs començava aquell 1905, matança d'obrers!...
Entre els braços moria el meu company, sagnava del pit...

"Escolta'm mare, que vinc del front,
I tinc la imatge present al meu record...
Però jo vull viure, no vull morir..
Viure feliços, és per això que em vas parir.
Però no puc ser-ho sinó és lluitant,
jo no puc viure amb el cap sempre acotat.
També vull treballar, dóna’m els fusells,
també són eines com les falçs i els martells."

Sobre el cap de la classe obrera la mort penja d'un fil...
Vulgui o no, sempre estem en guerra, els pobres no podem fugir...
Sóc jo que ara me'n vaig al front amb els fusells,
Encara que oxidats i vells,
atents al crit de: FOC!

*Lletra inspirada en l’obra de teatre de Bertolt Brecht “Els fusells de la mare Carrar”