dimecres, 11 d’octubre del 2017

LA LLEI DEL PÈNDOL

LA LLEI DEL PÈNDOL

Oscil·la el pèndol de manera brutal
quan el negoci de la banca trontolla.
Arrossegats per les aigües fecals
torna el feixisme infestant tota Europa.

Tanquem fronteres, retalls socials,
la xenofòbia, el patriarcat...
I com imbècils ens quedem esperant
no hi ha retorn quan el pèndul s'encalla.

El pes del pèndol l'estan esmolant,
ja no fa força el magnetisme soviètic,
tallant els pactes de diners i treball,
la llei del pèndol ara se'ns gira en contra.
Alerta! Alerta! Neoliberals
privatitzant tot el que era del poble
Qui va pujar a Orwell a aquell pedestal?
Jo prefereixo a Brecht i a Maiakovski!

“El sabre xisclà. De les espatlles de dalt a baix
en quatre quilòmetres és partit.
Wilson s’ha aixecat i espera: deurà sortir la sang.
Però de la ferida,
Sobtadament, s’aixeca un home,
i comença a caminar vers ell!
Gent, cases, cuirassats, cavalls
sortiren de la carn esqueixada.”

Hem de fixar-nos en l'eix,
D'on penja el pes de la balança.
Hem de fixar-nos en l'eix,
i desplaçar-lo a la esquerra,
i desplaçar-lo a la esquerra,

a l'esquerra, a l'esquerra...encara més!