dissabte, 26 de febrer del 2011
VIDEO CLIP - ESTAT DE XOC
COMUNICAT D'EINA
A l’any 2011 tenim més del 40% del jovent català a l’atur, tractats com excedents, com deixalles, per un sistema incapaç d’utilitzar tota aquesta força productiva i creativa pel benefici comú.
Amb el segon treball d’EINA, L’Estat i la Revolució, inspirat en el llibre de Lenin, parlem en primera persona de les experiències, sensacions, emocions i pensaments d’un aturat en el transcurs d’un dia qualsevol, presentant l’Estat com l’eina política que executa les ordres del capitalisme, condemnant-nos amb la seva llei i la seva repressió, a la misèria i la desesperació. Un estat que en mans de la Revolució, segons l’anàlisi de Lenin, s’hauria de dissenyar per garantir el respecte de la classe treballadora i de les nacions, i per reprimir la resistència dels assassins capitalistes. Aquest nou estat o comuna, un cop complerts els seus objectius, seria enviat al museu de les antigalles, com les cadenes dels esclaus o la destral de pedra.
Aquí us deixem amb una bona dosi de POLÍTICA I ROCK! PUJA EL VOLUM I ACTUEU EN CONSEQÜÈNCIA!
EINA.
L'Estat i la Revolució
EINA / L’Estat i la Revolució
EINA /
L’Estat i la Revolució
Les
cançons són de qui les treballa...
Lluís
Gendrau
En una nació
sense Estat, la cultura és el ministeri de la defensa. Amb la
cultura es reivindica i protegeix la identitat i la llibertat. I com
que ‘la llibertat és una llibreria’, que deia el poeta Joan
Margarit, també la llibertat és una discoteca, plena de discos i
repleta de cançons. Cançons que són de qui les treballa, cadascú
esmolant ben bé l’Eina,
i que serveixen per defensar la terra i la consciència.
Cap silenci
no pot
dallar
l’esclat de l’alba
Eina
s’han inspirat en la doctrina marxista de Lenin per al seu segon
disc conceptual, L’Estat i la Revolució. Un àlbum que comença
parlant de política i rock, per deixar clar que no hi ha rock sense
política, ni poesia sense política, ni periodisme sense política.
El simple compromís amb la música ja és una presa de posició amb
la cultura i amb la societat.
Som el que
volem ser,
i cap vent
no pot tórcer
la voluntat
tenaç
que en
nosaltres perdura
Recollint
l’essència dels Inadaptats,
on la comunicació, la imatge, el missatge i la música eren un tot,
Eina ha elaborat un
nous discurs a base de rock, punk i electrònica fonamentat en els
grans pensadors de la història. Des del xinès Sun Tzu, que va
escriure L’art de la guerra i ha estat una referència per a
plantejar qualsevol estratègia, no només militar, fins a
l’activista i revolucionari rus Lenin, autor de L’Estat i la
revolució, que analitza el paper del proletariat en la transició
cap a la revolució social.
I el que
compta és l’esforç de cada dia
compartit
tenaçment amb els qui creuen
que cada
gest eixampla l’esperança,
que cap dia
no es perd per als qui lluiten
Eina
proposa noves referències a cada nou lliurament, a partir de la
trilogia idea, força i unió, aplicada a les aules, els camps i les
fàbriques. Les cançons parlen de la necessitat del canvi, amb un
disc urbà, que amb un llenguatge directe tracta de la manca
d’objectius vitals de la societat actual per fer remoure la
consciència i sacsejar la realitat. El seu és un realisme històric
que tradueix els sentiments de la gent a través d’unes cançons
d’ara: des del context social a l’univers personal dels homes i
les dones.
Tenim el
cabàs penjat darrere la porta
i a les
mans el solc que hi va deixar l’eina.
Si comptem
amb els dits, ens sobra temps;
Si comptem
amb diners ens manca feina.
Però
encara hem de viure
i del llit
estant, amb els ulls oberts,
sentim com
toca la sirena.
Les cançons
d’Eina no són
pamflets de revolució, reclamen actitud i força. Assenyalen els que
utilitzen les aparences per semblar honestos, quan en realitat volen
fer passar la mentida per veritat. Són una càrrega d’esperança
per a les parelles joves, amb hipoteca i feina malpagada. Apunten a
aprofitar l’ocasió, i deixar de perdre el temps. I disparen contra
els cadàvers que vaguen sense memòria.
Cridem qui
som i que tothom ho escolti.
I, en
acabat, que cadascú es vesteixi
com
bonament li plagui, i via fora,
que tot
està per fer i tot és possible.
Si el poeta
és un obrer i les seves poesies són del poble, Eina
són uns proletaris bandautors i les seves cançons són de la gent.
Si Martí i Pol és el poeta del poble, les cançons d’Eina
són de qui les canta!
[versos
extrets de diversos poemes de Miquel Martí i Pol]
Falca L'Estat i la Revolució
01-POLITICA I ROCK
POLÍTICA I ROCK
I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
només has de mirar tot el que t’envolta:
les guerres, l’atur, racisme, les drogues…
Riqueses per als rics, per als pobres les sobres.
Qui arbitra el partit, s’ha forrat vestit amb toga
i treballa a Madrid a prop de la Moncloa.
Ell viu molt lluny de tu, té grans amics a casa
i no es preocuparà de res del que a tu et passa.
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
Ni rastre de justÍcia quan fan el repartiment,
polítics corruptes fan lleis al parlament.
Parlem de democràcia, parlem però baixet,
que les parets escolten i diran que sóc violent.
Aquesta democràcia avui està podrida,
tu tries el voltor que les butxaques et buida,
però si no els votes no tens representació,
quedes fora de la llei i et censuren l’opinió.
que t’estic inflant el cap, que t’estic fotent la “xapa”.
Però escolta’m un momento, jo parlo del que a tu et passa
de per què no tens treball i no pots pagar una casa.
Et controlen la vida, la coca també.
Et roben la feina que ells mai no han fet.
Ells són uns paràsits que viuen de tu;
si tu no et defenses ho tens molt fotut.
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts si tenim la maquinària de part nostra!
02-ESTAT DE XOC
ESTAT
DE XOC
Miro el
televisor entro en estat
de xoc.
Ens
controlen, ens controlen…
Notícies que fan por, entro en estat
de xoc.
Ens menteixen, ens menteixen…
Se’m paralitza el cos, entro en estat
de xoc.
I no penses, i no penses…
Amenaçats de mort, entro en estat de
xoc.
No reacciones!
Repetint mil cops la falsetat,
converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre
creix.
És més fácil dir el que és
creïble que el que és cert.
Desastres naturals, recursos esgotats.
Despotisme, terrorisme…
Pandèmies de grip A, la fam i els
immigrants.
Alarmisme, terrorisme…
La por dels atemptats, la
por que ens fa l’Islam.
Nou racisme, terrorisme…
La crisis als mercats, el pànic als
mitjans.
Terrorisme!
Repetint mil cops la falsetat,
converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre
creix.
És més fàcil dir el que és
creïble que el que és cert.
Els rics tenen el
poder, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els
dolents, han publicat l’opinió.
Ells dicten el que
hem de fer, han publicat l’opinió.
Volen que sempre
visquem, en estat de xoc!
Repetint mil cops la falsetat,
converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre
creix.
És més fàcil dir el que és
creïble que el que és cert.
Maniobra
de distracció, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els
dolents, han publicat l’opinió.
Mentre que ens roben
el món, han publicat l’opinió
Volen que sempre
visquem, en estat de xoc!
Estat de xoc! Estat
de xoc!
03-DEIXALLES
DEIXALLES
Està tot
ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo”
de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent
de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una
merda tu que mous tants diners.
M’escuro
les butxaques tan sols trobo papers.
El
“segurata” em mira i jo surto corrent.
Et
faig el meu somriure
sense remordiments,
jo sé que
tot es llença, a mi m’ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a
dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els
pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant
una misèria per vells i per malalts.
Dormint
els marginats al terra dels caixers,
amb
tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit
surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui
el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer
sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a
les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim
tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com
tot es llença caducat al mercat.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull
veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les
cartes.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia
haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull
veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les
cartes.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia
haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
Perduts
mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que
deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge
Perduts
mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on
només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!
04-LABERINTS
LABERINTS
Tombant perdut fent
cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les
portes.
He de seguir aquell fil que he anat
deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta
condemna.
Laberints custodiats
per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota
una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent
els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol
davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres,
fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc
al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al
poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les
portes,
compartirem tot allò que hem anat
aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual
treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs,
fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga
m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer
per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres,
fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les vigues de tant pes,
s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum.
Miro a l’horitzó… puc veure el futur.
05-OCASIÓ
OCASIÓ
En
una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense
treball.
No
ens donen cap ajut, els ajuts van cap als
bancs,
i
jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan
el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt
abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo
penso emportar-me uns
quants per davant.
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Hi
ha moltes formes de poder-te matar,
si
t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si
caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o
dorms entre cartrons sense cap servei social,
en
accident en precari laboral,
o
ofegat creuant el mar
com a il·legal,
o
en una guerra com a dany col·lateral,
però
només unes quantes són delicte per l’estat.
Davant
el caixer ha aparcat un furgó blindat,
d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant
els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al
meu davant una oportunitat,
al meu davant...BANG, BANG, BANG!
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Amb
res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb
res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
I
veig el robatori dels bancs,
ho estan fent al meu davant.
Ningú
es sorprèn per l’acció.
Si
ens roben arruïnant-nos, haurem
de rebel·lar-nos,
farem
dels nostres drets els de tots!
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Si
faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si
faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic
perdent el temps, estic perdent el temps!
Si
no et donen, pren!
06-PERSECUCIÓ
PERSECUCIÓ
Cau
al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Cau
al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Vaig
conduint, he de sortir d'aquí, no em queda temps.
Cotxe
prestat, però l'amo no sap que me l'ha deixat...
He
pensat en mi, perquè jo havia de sortir fugint.
No
ha estat gens fàcil, jo ja tinc el meu botí… m'he fet amb l'arma!
I
el guàrdia jurat del banc que cau ferit. Em persegueixen!
Seria
feliç si tu véns amb mi... Em persegueixen!
Fem
com Bonnie & Clyde o Thelma & Louise.
Si
tu em segueixes, desafiarem junts aquest destí.
Si
tu em segueixes, potser no ens caldrà seguir fugint.
Persecució!
La poli va darrere meu!
Persecució!
I jo no em deixaré agafar!
Percecució!
La poli va darrere meu!
Persecució!
I jo no em deixaré agafar!
Trobo
un control, m'han tallat el pas, cotxes creuats, polis armats,
giro
pel trencall de la comarcal. Gas a fons, pudor a cremat.
Parlen
de mi els de la ràdio i han posat preu al meu cap.
Salten
totes les alarmes quan el lladre ha estat robat. Em persegueixen!
Sembla
que s'han oblidat que jo també visc aquí. Em persegueixen!
On
se suposa que tothom som rics.
En
direcció on la fama em precedeix, sé que m'esperen els veïns en
els carrers.
Ara
no estic sol, som molts més vivint com jo.
Miro
al meu darrere, la poli que trepitja els meus talons.
Obro
la finestra i deixo anar els diners per a tots!
Persecució!
La poli va darrere meu!
Persecució!
I jo no em deixaré agafar!
Percecució!
La poli va darrere meu!
Persecució!
I jo no em deixaré agafar!
Sense
el botí paro el cotxe, baixo les mans del volant,
busco
nerviós la pistola. La poli m'ha rodejat...
Surten
veïns de les cases cridant: “Marxeu!”
Persecució!
Anem tots darrere seu,
Persecució!
Que no es puguin escapar!
Persecució!
Anem tots darrere seu,
Persecució!
Que no es puguin escapar!
Cau
al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Organització,
drets en igualtat, no ens cal policia si el poble està armat!!
07-L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”
L'ESPERIT
DE “LA COMMUNE”
Inadaptados... desde el nacimiento,
revolución...acción en los cimientos,
mientras Fráncia lucha en el andén,
los españolitos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
Traslada la guerra a la calle... ¡haz que se enteren!
Fuego, piedras, barricada,
la “Kale-Borroka” ha vuelto por medio de la palabra.
Iparra galdu gabe,
negarraren indarra,
gezurra ta txakurrari
egurra...beharra!
Mugarik gabeko guda heldu da!
Viva el corazón valiente que no duda.
Apura un suspiro, depura una pasión,
¡ Camarada! No cambio el código de mi canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma de expresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
No voy a aceptar la explotación
de la propiedad estatal.
Humillación con impunidad,
conexión para-militar.
Revolución para derrocar al capital.
Somos la guerrilla de la villa que ahora pilla las armas,
que no van a aguantar más amenazas de la inteligencia,
humillación, explotación, ni propiedad.
¡REVOLUCIÓN! IRAULTZA!
POPULAR, CULTURAL...
Pon corazón, / ves cap al front.
Pasa a la acción, / passa a l'acció.
Difunde la acción / fes difusió.
Concentración / dominació.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència.
Se consecuente con lo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la gente
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència
¡Revolución!
Referente, desobediente, pertinente
Quan l'evidència no té paciència
INDARRAP depura la ciència
EINA proposant referències
quan la comuna és l'essència
!REVOLUCIÓN!
IRAULTZA!
!REVOLUCIÓN!
POPULAR, CULTURAL...
En las aulas, / on neixen idees
En los campos, / on creix la força.
En las fábricas, / on creix la unió
De lo que siente la gente.
Inadaptados... desde el nacimiento,
revolución...acción en los cimientos,
mientras Fráncia lucha en el andén,
los españolitos ven a Belén.
Así, aja, que bien...
Traslada la guerra a la calle... ¡haz que se enteren!
Fuego, piedras, barricada,
la “Kale-Borroka” ha vuelto por medio de la palabra.
Iparra galdu gabe,
negarraren indarra,
gezurra ta txakurrari
egurra...beharra!
Mugarik gabeko guda heldu da!
Viva el corazón valiente que no duda.
Apura un suspiro, depura una pasión,
¡ Camarada! No cambio el código de mi canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma de expresión? ¿Opresión? ¡Revolución!
No voy a aceptar la explotación
de la propiedad estatal.
Humillación con impunidad,
conexión para-militar.
Revolución para derrocar al capital.
Somos la guerrilla de la villa que ahora pilla las armas,
que no van a aguantar más amenazas de la inteligencia,
humillación, explotación, ni propiedad.
¡REVOLUCIÓN! IRAULTZA!
POPULAR, CULTURAL...
Pon corazón, / ves cap al front.
Pasa a la acción, / passa a l'acció.
Difunde la acción / fes difusió.
Concentración / dominació.
¡Revolución!
Consecuente, disidente, pertinente.
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència.
Se consecuente con lo que sientes,
Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la gente
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència
¡Revolución!
Referente, desobediente, pertinente
Quan l'evidència no té paciència
INDARRAP depura la ciència
EINA proposant referències
quan la comuna és l'essència
!REVOLUCIÓN!
IRAULTZA!
!REVOLUCIÓN!
POPULAR, CULTURAL...
En las aulas, / on neixen idees
En los campos, / on creix la força.
En las fábricas, / on creix la unió
De lo que siente la gente.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)