dissabte, 26 de febrer del 2011

VIDEO CLIP - ESTAT DE XOC





Realitzat per Sabotatge Produccions

COMUNICAT D'EINA


A l’any 2011 tenim més del 40% del jovent català a l’atur, tractats com excedents, com deixalles, per un sistema incapaç d’utilitzar tota aquesta força productiva i creativa pel benefici comú.

Amb el segon treball d’EINA, L’Estat i la Revolució, inspirat en el llibre de Lenin, parlem en primera persona de les experiències, sensacions, emocions i pensaments d’un aturat en el transcurs d’un dia qualsevol, presentant l’Estat com l’eina política que executa les ordres del capitalisme, condemnant-nos amb la seva llei i la seva repressió, a la misèria i la desesperació. Un estat que en mans de la Revolució, segons l’anàlisi de Lenin, s’hauria de dissenyar per garantir el respecte de la classe treballadora i de les nacions, i per reprimir la resistència dels assassins capitalistes. Aquest nou estat o comuna, un cop complerts els seus objectius, seria enviat al museu de les antigalles, com les cadenes dels esclaus o la destral de pedra.

Aquí us deixem amb una bona dosi de POLÍTICA I ROCK! PUJA EL VOLUM I ACTUEU EN CONSEQÜÈNCIA! 
EINA.
L'Estat i la Revolució

Politica i Rock

EINA / L’Estat i la Revolució

EINA / L’Estat i la Revolució

Les cançons són de qui les treballa...

Lluís Gendrau

En una nació sense Estat, la cultura és el ministeri de la defensa. Amb la cultura es reivindica i protegeix la identitat i la llibertat. I com que ‘la llibertat és una llibreria’, que deia el poeta Joan Margarit, també la llibertat és una discoteca, plena de discos i repleta de cançons. Cançons que són de qui les treballa, cadascú esmolant ben bé l’Eina, i que serveixen per defensar la terra i la consciència.

Cap silenci no pot
dallar l’esclat de l’alba

Eina s’han inspirat en la doctrina marxista de Lenin per al seu segon disc conceptual, L’Estat i la Revolució. Un àlbum que comença parlant de política i rock, per deixar clar que no hi ha rock sense política, ni poesia sense política, ni periodisme sense política. El simple compromís amb la música ja és una presa de posició amb la cultura i amb la societat.

Som el que volem ser,
i cap vent no pot tórcer
la voluntat tenaç
que en nosaltres perdura

Recollint l’essència dels Inadaptats, on la comunicació, la imatge, el missatge i la música eren un tot, Eina ha elaborat un nous discurs a base de rock, punk i electrònica fonamentat en els grans pensadors de la història. Des del xinès Sun Tzu, que va escriure L’art de la guerra i ha estat una referència per a plantejar qualsevol estratègia, no només militar, fins a l’activista i revolucionari rus Lenin, autor de L’Estat i la revolució, que analitza el paper del proletariat en la transició cap a la revolució social.

I el que compta és l’esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l’esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten

Eina proposa noves referències a cada nou lliurament, a partir de la trilogia idea, força i unió, aplicada a les aules, els camps i les fàbriques. Les cançons parlen de la necessitat del canvi, amb un disc urbà, que amb un llenguatge directe tracta de la manca d’objectius vitals de la societat actual per fer remoure la consciència i sacsejar la realitat. El seu és un realisme històric que tradueix els sentiments de la gent a través d’unes cançons d’ara: des del context social a l’univers personal dels homes i les dones.

Tenim el cabàs penjat darrere la porta
i a les mans el solc que hi va deixar l’eina.
Si comptem amb els dits, ens sobra temps;
Si comptem amb diners ens manca feina.
Però encara hem de viure
i del llit estant, amb els ulls oberts,
sentim com toca la sirena.

Les cançons d’Eina no són pamflets de revolució, reclamen actitud i força. Assenyalen els que utilitzen les aparences per semblar honestos, quan en realitat volen fer passar la mentida per veritat. Són una càrrega d’esperança per a les parelles joves, amb hipoteca i feina malpagada. Apunten a aprofitar l’ocasió, i deixar de perdre el temps. I disparen contra els cadàvers que vaguen sense memòria.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
Si el poeta és un obrer i les seves poesies són del poble, Eina són uns proletaris bandautors i les seves cançons són de la gent. Si Martí i Pol és el poeta del poble, les cançons d’Eina són de qui les canta!

[versos extrets de diversos poemes de Miquel Martí i Pol]


Falca L'Estat i la Revolució


01-POLITICA I ROCK


POLÍTICA I ROCK



I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!

No et mengis més el cap, no li dones més voltes
només has de mirar tot el que t’envolta:
les guerres, l’atur, racisme, les drogues…
Riqueses per als rics, per als pobres les sobres.
Qui arbitra el partit, s’ha forrat vestit amb toga
i treballa a Madrid a prop de la Moncloa.
Ell viu molt lluny de tu, té grans amics a casa
i no es preocuparà de res del que a tu et passa.

I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!


Ni rastre de justÍcia quan fan el repartiment,
polítics corruptes fan lleis al parlament.
Parlem de democràcia, parlem però baixet,
que les parets escolten i diran que sóc violent.
Aquesta democràcia avui està podrida,
tu tries el voltor que les butxaques et buida,
però si no els votes no tens representació,
quedes fora de la llei i et censuren l’opinió.

Em diràs que estic flipant i que se m’ha anat la “flapa”,
que t’estic inflant el cap, que t’estic fotent la “xapa”.

Però escolta’m un momento, jo parlo del que a tu et passa
de per què no tens treball i no pots pagar una casa.
Et controlen la vida, la coca també.
Et roben la feina que ells mai no han fet.
Ells són uns paràsits que viuen de tu;
si tu no et defenses ho tens molt fotut.

I si et lleves agobiat perquè no trobes cap curro
i els ajuts s’han acabat tu busques eines, actitud i força!
Eina, política i rock!

(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts, (“Yes, we can!”) amb el cervell encès.
(“Yes, we can!”) Podem somiar desperts si tenim la maquinària de part nostra!

02-ESTAT DE XOC



ESTAT DE XOC

Miro el televisor entro en estat de xoc.
Ens controlen, ens controlen…
Notícies que fan por, entro en estat de xoc.
Ens menteixen, ens menteixen…
Se’m paralitza el cos, entro en estat de xoc.
I no penses, i no penses…
Amenaçats de mort, entro en estat de xoc.
No reacciones!

Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fácil dir el que és creïble que el que és cert.

Desastres naturals, recursos esgotats.
Despotisme, terrorisme…
Pandèmies de grip A, la fam i els immigrants.
Alarmisme, terrorisme…
La por dels atemptats, la por que ens fa l’Islam.
Nou racisme, terrorisme…
La crisis als mercats, el pànic als mitjans.
Terrorisme!

Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.

Els rics tenen el poder, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Ells dicten el que hem de fer, han publicat l’opinió.
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!

Repetint mil cops la falsetat, converteixen la mentida en veritat.
Mastegat, l’audiència sempre creix.
És més fàcil dir el que és creïble que el que és cert.

Maniobra de distracció, han publicat l’opinió.
Diuen qui són els dolents, han publicat l’opinió.
Mentre que ens roben el món, han publicat l’opinió
Volen que sempre visquem, en estat de xoc!
Estat de xoc! Estat de xoc!

03-DEIXALLES


DEIXALLES

Està tot ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo” de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una merda tu que mous tants diners.
M’escuro les butxaques tan sols trobo papers.
El “segurata” em mira i jo surto corrent.
Et faig el meu somriure sense remordiments,
jo sé que tot es llença, a mi m’ho han fet també.


Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant una misèria per vells i per malalts.
Dormint els marginats al terra dels caixers,
amb tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui el treballa es pot morir arruïnat.

I volen fer sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com tot es llença caducat al mercat.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les cartes.

No vull veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!

Perduts mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge

Perduts mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!







04-LABERINTS



LABERINTS

Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Estatuts! Estatuts!

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.

Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!

Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Grinyolen les vigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.

05-OCASIÓ



OCASIÓ

En una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense treball.
No ens donen cap ajut, els ajuts van cap als bancs,
i jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo penso emportar-me uns quants per davant.

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Hi ha moltes formes de poder-te matar,
si t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o dorms entre cartrons sense cap servei social,
en accident en precari laboral,
o ofegat creuant el mar com a il·legal,
o en una guerra com a dany col·lateral,
però només unes quantes són delicte per l’estat.

Davant el caixer ha aparcat un furgó blindat, d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al meu davant una oportunitat, al meu davant...BANG, BANG, BANG!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Amb res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.

I veig el robatori dels bancs, ho estan fent al meu davant.
Ningú es sorprèn per l’acció.
Si ens roben arruïnant-nos, haurem de rebel·lar-nos,
farem dels nostres drets els de tots!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si no et donen, pren!

06-PERSECUCIÓ

PERSECUCIÓ


Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!

Vaig conduint, he de sortir d'aquí, no em queda temps.
Cotxe prestat, però l'amo no sap que me l'ha deixat...
He pensat en mi, perquè jo havia de sortir fugint.
No ha estat gens fàcil, jo ja tinc el meu botí… m'he fet amb l'arma!
I el guàrdia jurat del banc que cau ferit. Em persegueixen!
Seria feliç si tu véns amb mi... Em persegueixen!
Fem com Bonnie & Clyde o Thelma & Louise.
Si tu em segueixes, desafiarem junts aquest destí.
Si tu em segueixes, potser no ens caldrà seguir fugint.

Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!

Trobo un control, m'han tallat el pas, cotxes creuats, polis armats,
giro pel trencall de la comarcal. Gas a fons, pudor a cremat.
Parlen de mi els de la ràdio i han posat preu al meu cap.

Salten totes les alarmes quan el lladre ha estat robat. Em persegueixen!
Sembla que s'han oblidat que jo també visc aquí. Em persegueixen!
On se suposa que tothom som rics.

En direcció on la fama em precedeix, sé que m'esperen els veïns en els carrers.
Ara no estic sol, som molts més vivint com jo.
Miro al meu darrere, la poli que trepitja els meus talons.
Obro la finestra i deixo anar els diners per a tots!

Persecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!
Percecució! La poli va darrere meu!
Persecució! I jo no em deixaré agafar!

Sense el botí paro el cotxe, baixo les mans del volant,
busco nerviós la pistola. La poli m'ha rodejat...
Surten veïns de les cases cridant: “Marxeu!”

Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!
Persecució! Anem tots darrere seu,
Persecució! Que no es puguin escapar!


Cau al meu damunt el pes de la llei, sempre castigant, mai donant remei!
Organització, drets en igualtat, no ens cal policia si el poble està armat!!

07-L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”



L'ESPERIT DE “LA COMMUNE”

Inadaptados... desde el nacimiento,

revolución...acción en los cimientos,
mientras Fráncia lucha en el andén,
los españolitos ven a Belén.

Así, aja, que bien...

Traslada la guerra a la calle... ¡haz que se enteren!
Fuego, piedras, barricada,
la “Kale-Borroka” ha vuelto por medio de la palabra.

Iparra galdu gabe,

negarraren indarra,
gezurra ta txakurrari
egurra...beharra!

Mugarik gabeko guda heldu da!

Viva el corazón valiente que no duda.
Apura un suspiro, depura una pasión,
¡ Camarada! No cambio el código de mi canción.
Acción, presión, reacción.
¿Forma de expresión? ¿Opresión? ¡Revolución!

No voy a aceptar la explotación

de la propiedad estatal.
Humillación con impunidad,
conexión para-militar.
Revolución para derrocar al capital.
Somos la guerrilla de la villa que ahora pilla las armas,
que no van a aguantar más amenazas de la inteligencia,
humillación, explotación, ni propiedad.

¡REVOLUCIÓN! IRAULTZA!

POPULAR, CULTURAL...

Pon corazón, / ves cap al front.

Pasa a la acción, / passa a l'acció.
Difunde la acción / fes difusió.
Concentración / dominació.

¡Revolución!

Consecuente, disidente, pertinente.
Revolució!
Contundència, experiència, intel·ligència.

Se consecuente con lo que sientes,

Indarrap aprieta los dientes.
Eina, revoluciona consciente
de lo que siente la gente

Revolució!

Contundència, experiència, intel·ligència
¡Revolución!
Referente, desobediente, pertinente

Quan l'evidència no té paciència

INDARRAP depura la ciència
EINA proposant referències
quan la comuna és l'essència

!REVOLUCIÓN!

IRAULTZA!
!REVOLUCIÓN!
POPULAR, CULTURAL...

En las aulas, / on neixen idees

En los campos, / on creix la força.
En las fábricas, / on creix la unió
De lo que siente la gente.