dimarts, 15 de febrer de 2011

Capíto VI - El ple i el buit



Capíto VI

- El ple i el buit

Els que anticipen, es preparen, arriben primer al camp de batalla i esperen a l'adversari estan en posició descansada; els que arriben últims al camp de batalla, improvisen i entaulen la lluita queden esgotats. Els bons guerrers fan que els adversaris vinguin a ells, i de cap manera es deixen atreure fora de la seva fortalesa. Si fas que els adversaris vinguin a tu per combatre, la seva força estarà sempre buida. Si no surts a combatre, la teva força estarà sempre plena. Aquest és l'art de buidar els altres i d'omplir-te a tu mateix. 
El que impulsa els adversaris a venir cap a tu per decisió pròpia és la perspectiva de guanyar. El que desanima els adversaris de venir cap a tu és la probabilitat de patir danys. Quan els adversaris estan en posició favorable, has de cansar-los. Quan estan ben alimentats, tallar-los els subministraments. Quan estan descansant, fer que es posin en moviment. Ataca inesperadament, fent que els adversaris s'esgotin corrent per salvar les seves vides. Interromp les seves provisions, arrasa els seus camps i talla les seves vies d'aprovisionament. Apareix en llocs crítics i ataca on menys s'ho esperin, fent que hagin d'acudir al rescat. 
Apareix on no puguin anar, dirigeix-te cap on menys s'ho esperin. Per desplaçar-te centenars de quilòmetres sense cansament, travessa terres despoblades. Atacar un espai obert no significa només un espai en què l'enemic no té defensa. Mentre la seva defensa no sigui estricta - el lloc no estigui ben guardat -, els enemics s'escamparan davant teu, com si estiguessis travessant un territori despoblat. Per prendre infal•liblement el que ataques, ataca on no hi hagi defensa. Per mantenir una defensa infal•liblement segura, defensa allà on no hi hagi atac. Així, en el cas d’aquells que són experts en l'atac, els seus enemics no saben per on atacar. 
Quan es compleixen les instruccions, les persones són sincerament lleials i compromeses, els plans i preparatius per a la defensa són implantats amb fermesa i tot és tan subtil i reservat que no es revelen de cap manera les estratègies, llavors els adversaris se senten insegurs i la seva intel•ligència no els serveix per a res. Sigues extremadament subtil i discret, fins al punt de no tenir forma. Sigues completament misteriós i confidencial, fins al punt de ser silenciós. D'aquesta manera podràs dirigir el destí dels teus adversaris. 
Per avançar sense trobar resistència, carrega pels seus punts febles. Per retirar-te de manera esquiva, sigues més ràpid que ells. Les situacions militars es basen en la velocitat: arriba com el vent, mou-te com el llampec, i els adversaris no et podran vèncer. Per tant, quan vulguis entrar en batalla, fins i tot si l'adversari està atrinxerat en una posició defensiva, no podrà evitar lluitar si ataques al lloc on ha d'acudir irremeiablement al rescat. Quan no vulguis entrar en batalla, fins i tot si traces una línia en el terreny que vols conservar, l'adversari no pot combatre amb tu perquè li dónes una pista falsa. 
Això significa que quan els adversaris arriben per atacar-te, no lluites amb ells, sinó que estableixes un canvi estratègic per confondre'ls i omplir-los d'incertesa. Per tant, quan indueixes a d’altres a efectuar una formació mentre tu mateix restes sense forma, estàs concentrat, mentre que el teu adversari està dividit. Fes que els adversaris vegin com a extraordinari el que per a tu és ordinari; fes que vegin com a ordinari el que és extraordinari per a tu. Això és induir l'enemic a efectuar una formació. 

Una vegada vista la formació de l'adversari, concentra les teves tropes contra ell. Com que la teva formació no està a la vista, l'adversari segurament dividirà les seves forces. Quan estàs concentrat formant una sola força, mentre que l'enemic està dividit en deu, estàs atacant una concentració d'un contra deu, així que les teves forces superen les seves. Si pots atacar uns pocs soldats amb molts d’altres, delmaràs el nombre dels teus adversaris. 
Quan estàs fortament atrinxerat, t'has fet fort darrere unes bones barricades i no deixes filtrar cap mena d'informació sobre les teves forces, surt a fora sense formació precisa, ataca i conquista de manera incontenible. No ha de conèixer on penses lliurar la batalla perquè, quan no ho sap, l'enemic destaca molts llocs de vigilància, i en el moment en què hi ha nombrosos llocs només has de combatre contra petites unitats. Així doncs, quan la seva avantguarda està preparada, la seva rereguarda és defectuosa, i quan la seva rereguarda està preparada, la seva avantguarda presenta punts febles. 
Les preparacions de la seva ala dreta significaran carència en la seva ala esquerra. Les preparacions per tot arreu significaran ser vulnerable per tot arreu. Això significa que quan les tropes estan de guàrdia en molts llocs, per força estan escampades en petites unitats. Quan algú disposa de pocs soldats està a la defensiva contra l'adversari; el que disposa de molts fa que l'enemic hagi de defensar-se. 
Com més defenses indueixes a adoptar al teu enemic, més debilitat quedarà. Així, si coneixes el lloc i la data de la batalla, pots acudir-hi encara que estiguis a mil quilòmetres de distància. Si no coneixes el lloc i la data de la batalla, llavors el teu flanc esquerre no pot salvar el dret, la teva avantguarda no pot salvar la teva rereguarda i la teva rereguarda no pot salvar la teva avantguarda, ni tan sols en un territori d'unes poques dotzenes de quilòmetres. 
Si tens moltes més tropes que els altres, com pot ajudar-te aquest factor per obtenir la victòria? Si no coneixes el lloc i la data de la batalla, encara que les teves tropes siguin més nombroses que les d'ells, com pots saber si guanyaràs o perdràs? 
Per això es diu que la victòria pot ser creada. Si fas que els adversaris no sàpiguen el lloc i la data de la batalla, sempre pots vèncer. Fins i tot si els enemics són nombrosos, pot passar que no entrin en combat. Per tant, fes la teva valoració sobre ells per descobrir els seus plans i determinar quina estratègia pot tenir èxit i quina no. Incíta’ls a l'acció per descobrir quin és l'esquema general dels seus moviments i descansa. Fes alguna cosa per o en contra d'ells per atreure la seva atenció, de manera que puguis descobrir els seus hàbits de comportament d'atac i de defensa. Indueix-los a adoptar formacions específiques, per conèixer els seus punts flacs. 
Això significa utilitzar molts mètodes per confondre i pertorbar l'enemic amb l'objectiu d'observar les seves formes de resposta cap a tu; després d'haver-les observat, actua en conseqüència, ja que podràs saber quina mena de situacions signifiquen vida i quines signifiquen mort. Tempteja’ls per descobrir els seus punts forts i els seus punts febles. El punt final de la formació d'un exèrcit és arribar a la no forma. Quan no tens forma, els informadors no poden descobrir res, ja que una cosa informe no pot crear una estratègia. Si no tens forma perceptible, no deixes empremtes que puguin ser seguides, els informadors no troben cap esquerda per on mirar i els que estan a càrrec de la planificació no poden establir cap pla realitzable. 
La victòria sobre multituds mitjançant formacions precises ha de ser desconeguda per les multituds. Tothom coneix la forma per mitjà de la qual va resultar vencedor, però ningú coneix la forma mitjançant la qual va assegurar la victòria. En conseqüència, la victòria en la guerra no és repetitiva, sinó que adapta la seva forma contínuament. Determinar els canvis apropiats significa no repetir les estratègies prèvies per obtenir la victòria. Per aconseguir-la, puc adaptar-me des del principi a qualsevol formació que els adversaris puguin adoptar. 
Les formacions són com l'aigua: la naturalesa de l'aigua és evitar el dalt i anar avall; la naturalesa dels exèrcits és evitar allò que és ple i atacar el buit. El flux de l'aigua està determinat per la terra; la victòria ve determinada per l'adversari. Així doncs, un exèrcit no té formació constant, el mateix que l'aigua no té forma constant: s’anomena geni la capacitat d'obtenir la victòria canviant i adaptant-se segons l'enemic. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada