dimarts, 15 de febrer de 2011

Capítol XIII - Sobre la utilització d'espies



C A P I T OL  XIII 

- Sobre la utilització d'espies

Una operació militar significa un gran esforç per al poble i la guerra pot durar molts anys per obtenir una victòria d'un dia. Així doncs, fallar a conèixer la situació dels adversaris per tal d’estalviar les despeses d’investigar i estudiar l'oposició és extremadament inhumà, i no és propi d'un bon cap militar, d'un conseller de govern, ni d'un governant victoriós. Perquè, el que possibilita a un govern intel•ligent i a un comandament militar savi vèncer els altres i aconseguir triomfs extraordinaris és aquesta informació essencial. 
La informació prèvia no es pot obtenir de fantasmes ni esperits, ni es pot tenir per analogia, ni descobrir mitjançant càlculs. Ha d’obtenir-se de persones, persones que coneguin la situació de l'adversari. Hi ha cinc classes d'espies: l'espia natiu, l'espia intern, el doble agent, l'espia liquidable i l'espia flotant. Quan estan actius tots ells, ningú coneix les seves rutes: d’això se’n diu geni organitzatiu, i s'aplica al governant.
Els espies natius es contracten entre els habitants d'una localitat. Els espies interns es contracten entre els funcionaris enemics. Els agents dobles es contracten entre els espies enemics. Els espies liquidables transmeten falses dades als espies enemics. Els espies flotants tornen per portar els seus informes. 
Entre els funcionaris del règim enemic, hi ha aquells amb els quals es pot establir contacte i als quals es pot subornar per descobrir la situació del seu país i descobrir qualsevol pla que es trami contra tu, també poden ser utilitzats per crear desavinences i desharmonia. En conseqüència, ningú a les forces armades és tractat amb tanta familiaritat com els espies, ni a ningú s’atorguen recompenses tan grans com a ells, ni hi ha assumpte més secret que l'espionatge. 
Si no es tracta bé els espies, poden convertir-se en renegats i treballar per l’enemic. No es poden utilitzar els espies sense sagacitat i coneixement; hom no pot servir-se d'espies sense humanitat i justícia, no es pot obtenir la veritat dels espies sense subtilesa. Certament, és un assumpte molt delicat. Els espies són útils a tot arreu. Cada assumpte requereix un coneixement previ. Si algun assumpte d'espionatge és divulgat abans que l'espia n’hagi informat, aquest i el que l’hagi divulgat han de ser eliminats. 
Sempre que vulguis atacar un exèrcit, assetjar una ciutat o atacar una persona, has de conèixer prèviament la identitat dels generals que la defensen, dels seus aliats, els seus visitants, els seus sentinelles i dels seus criats; així doncs, fes que els teus espies ho descobreixin tot sobre ells. 
Quan et disposis a atacar i a combatre, has de conèixer primer els talents dels servidors de l'enemic, i així pots enfrontar-t’hi segons les seves capacitats. Has de buscar agents enemics que hagin vingut a espiar-te, subornar-los i induir-los a passar-se al teu bàndol, per poder utilitzar-los com a agents dobles. Amb la informació obtinguda d'aquesta manera, pots trobar espies natius i espies interns i contractar-los. Amb la informació obtinguda d'aquests, pots fabricar informació falsa servint-te d'espies liquidables. Amb la informació així obtinguda, pots fer que els espies flotants actuïn segons els plans previstos. 
És essencial per a un governant conèixer les cinc classes d'espionatge, i aquest coneixement depèn dels agents dobles; així doncs, aquests han de ser ben tractats. Així, només un governant brillant o un general savi que pugui utilitzar els més intel•ligents per a l'espionatge, pot estar segur de la victòria. L'espionatge és essencial per a les operacions militars, i els exèrcits en depenen per portar a terme les seves accions. No serà avantatjós per a l'exèrcit actuar sense conèixer la situació de l'enemic, i conèixer la situació de l'enemic no és possible sense l'espionatge.