dissabte, 26 de febrer del 2011

08-Vagant sense memòria

VAGANT SENSE MEMÒRIA


Obro els ulls estirat i no estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l’olor d’una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m’han volgut matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no, no es cap somni, no...
Vivint un malson, em desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on vaig.
Vivint un malson, vivint un malson.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món

Em venen les imatges com un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare, l’escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que jugava aprenent de l’entorn,
petons i baralles, la terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut o mort.
Sense arrels estic vençut o mort.

Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers vagant sense memòria, càdavers sense futur al món

Agafo consciència tenint independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions