VAGANT
SENSE MEMÒRIA
Obro els ulls estirat i no
estic al meu llit, no veig a ningú.
Cap soroll, sols l’olor
d’una flor sobre el pit, estic dins un taüt.
Vençut, m’han volgut
matar, veig llum i encara puc respirar.
Confós, em pessigo i no,
no es cap somni, no...
Vivint un malson, em
desperto i vull saber el meu nom.
No veig cap nom en cap
paret, no trobo cap senyal,
ni una imatge en cap
mirall per reconstruir la meva identitat,
i poder decidir cap on
vaig.
Vivint un malson, vivint
un malson.
Em trobo cadàvers
vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers
vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Em venen les imatges com
un flaix: la casa, els carrers, els amics, els germans,
el pare, la mare,
l’escola, les festes i els companys del treball.
Records per un nen que
jugava aprenent de l’entorn,
petons i baralles, la
terra, la llengua, el foc, són vius al meu cor.
Sense arrels estic vençut
o mort.
Sense arrels estic vençut
o mort.
Em trobo cadàvers
vagant sense memòria, càdavers sense futur
Em trobo cadàvers
vagant sense memòria, càdavers sense futur al món
Agafo consciència tenint
independència per viure feliç amb tu.
Les guerres ens deixen
tants morts a sota terra, Espanya fossa comú
de pobles i de nacions
