Capítol VIII Les adaptacions

Capítol VIII 

- les adaptacions 

En general, les operacions militars estan sota del governant civil per dirigir a l'exèrcit. Un general no ha d'aixecar el seu campament en un terreny difícil. Deixa que s'estableixin relacions diplomàtiques a les fronteres. No romanguis en un territori àrid ni aïllat. Quan et trobis en un terreny tancat, prepara alguna estratègia i mou-te. Quan et trobis en un terreny mortal, lluita. 

Terreny tancat significa que hi ha llocs escarpats que t'envolten per tot arreu, de manera que l'enemic té mobilitat, que pot arribar i anar-se'n amb llibertat, però a tu t'és difícil sortir i entrar. Cada ruta ha de ser estudiada perquè sigui la millor. Hi ha rutes que no has d'usar, exèrcits que no han de ser atacats, ciutats que no han de ser envoltades, terrenys sobre els quals no cal combatre, i ordres de governants civils que no han de ser obeïdes. En conseqüència, els generals que coneixen les variables possibles per aprofitar-se del terreny saben com manejar les forces armades. Si els generals no saben com adaptar-se de manera avantatjosa, encara que coneguin la condició del terreny, no podran aprofitar-se’n. 

Si estan al comandament d'exèrcits, però ignoren les arts de la total adaptabilitat, encara que coneguin l'objectiu a aconseguir, no poden fer que els soldats lluitin per ell. Si ets capaç d'ajustar la campanya i canviar conforme a l'ímpetu de les forces, llavors l'avantatge no canvia, i els únics que són perjudicats són els enemics. Per aquesta raó, no existeix una estructura permanent. Si pots comprendre totalment aquest principi, pots fer que els soldats actuïn de la millor manera possible. 

Per tant, les consideracions de la persona intel•ligent sempre inclouen analitzar objectivament el benefici i el dany. Quan considera el benefici, la seva acció s'expandeix; quan considera el dany, els seus problemes poden resoldre's. El benefici i el dany són interdependents, i els savis els tenen en compte. Per això, el que reté els adversaris és el dany, el que els manté ocupats és l'acció, i el que els motiva és el benefici. Cansa els enemics mantenint-los ocupats i no deixant-los respirar. Però abans d’aconseguir-ho, has de realitzar la teva pròpia tasca. Aquesta tasca consisteix a desenvolupar un exèrcit fort, un poble pròsper, una societat harmoniosa i una manera ordenada de viure. 

Així doncs, la norma general de les operacions militars consisteix a no comptar que l'enemic no acudeixi, sinó a confiar que tindràs els mitjans per enfrontar-t’hi; no comptar que l'adversari no ataqui, sinó a confiar que posseeixes el que no pot ser atacat. Si pots recordar sempre el perill quan estàs fora de perill i el caos en temps d'ordre, estigues atent al perill i al caos mentre no tinguin encara forma, i evíta’ls abans que es presentin; aquesta és la millor estratègia de totes. 

En aquest sentit, hi ha cinc trets que són perillosos en els generals. Els que estan disposats a morir, poden perdre la vida; els que volen preservar la vida, poden ser fets presoners; els que són inclinats als apassionaments irracionals, poden ser ridiculitzats; els que són molt puritans, poden ser deshonrats; els que són compassius, poden ser torbats. Si et presentes en un lloc que amb tota seguretat els enemics es precipitaran a defensar, les persones compassives s'apressaran invariablement a rescatar els seus habitants, causant-se a sí mateixos problemes i cansament. 

Aquests són cinc trets que constitueixen defectes en els generals i que són desastrosos per a les operacions militars. Els bons generals són d'una altra manera: es comprometen fins a la mort, però no s'aferren a l'esperança de sobreviure; actuen d'acord amb els esdeveniments, en forma racional i realista, sense deixar-se portar per les emocions ni estar subjectes a quedar confusos. Quan veuen una bona oportunitat, són com tigres, en cas contrari tanquen les seves portes. La seva acció i la seva no acció són qüestions d'estratègia, i no poden estar complaguts ni enfadats.