Capítol XII - L'atac utilizant el foc

C A P I T OL  XII


- L'atac utilizant el foc


Hi ha cinc classes d'atacs mitjançant el foc: cremar les persones, cremar els subministraments, cremar l'equip, cremar els magatzems i cremar les armes. L'ús del foc ha de tenir una base, i exigeix certs mitjans. Hi ha moments adequats per encendre foc, concretament quan el temps és sec i ventós. 
Normalment, en atacs mitjançant el foc cal seguir els canvis que aquest produeix. Quan el foc està dins del campament enemic, prepara't ràpidament des de fora. Si els soldats es mantenen en calma quan el foc s'ha declarat, espera i no ataquis. Quan el foc arribi al seu punt àlgid, segueix-lo, si pots; si no, espera. En general, el foc s'utilitza per sembrar la confusió en l'enemic i així poder atacar-lo. 


Quan el foc pot ser encès en camp obert, no esperis fer-ho al seu interior; fes-ho quan sigui oportú. Quan el foc sigui atiat pel vent, no ataquis en la direcció contrària a aquest vent. No és eficaç lluitar contra l'ímpetu del foc, perquè l'enemic lluitarà en aquest cas fins a la mort. 
Si el vent ha bufat durant el dia, al vespre amainarà. Un vent diürn cessarà al vesprejar; un vent nocturn cessarà a l'alba. 
Els exèrcits han de saber que hi ha variants de les cinc classes d'atacs mitjançant el foc, i adaptar-s’hi de manera racional. No n'hi ha prou de saber com atacar als altres amb el foc, cal saber com impedir que els altres t'ataquin a tu. Així doncs, la utilització del foc per recolzar un atac significa claredat i la utilització de l'aigua per recolzar un atac significa força. L'aigua pot incomunicar, però no pot arrasar. L'aigua pot utilitzar-se per dividir un exèrcit enemic, de manera que la seva força es debiliti i la teva s'enforteixi. 
Guanyar combatent o portar a terme un setge victoriós sense recompensar aquells que han fet mèrits porta mala sort i us fa mereixedors de ser anomenats avars. Per això es diu que un govern il•lustre ho té en compte i que un bon comandament militar recompensa el mèrit. No mobilitza les seves tropes quan no hi ha avantatges a obtenir, ni actua quan no hi ha res a guanyar, ni lluita quan no hi ha perill.
Les armes són instruments de mal auguri i la guerra és un assumpte perillós. És indispensable impedir una derrota desastrosa, i per tant, no val la pena mobilitzar un exèrcit per raons insignificants: les armes només deuen utilitzar-se quan no hi ha més remei. 
Un govern no ha de mobilitzar un exèrcit per ira, i els caps militars no han de provocar la guerra per còlera. Actua quan sigui beneficiós; en cas contrari, desisteix. La ira pot convertir-se en alegria, i la còlera pot convertir-se en plaer, però no es pot fer renéixer un poble destruït, i la mort no pot convertir-se en vida. En conseqüència, un govern preclar presta atenció a tot això, i un bon comandament militar ho té en compte. Aquesta és la manera de mantenir la nació fora de perill i de conservar intacte el seu exèrcit.