LABERINTS
Tombant perdut fent
cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les
portes.
He de seguir aquell fil que he anat
deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta
condemna.
Laberints custodiats
per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Surt llum al fons del passadís, sota
una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent
els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol
davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…
Laberints custodiats per monstres,
fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Estatuts! Estatuts!
Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc
al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al
poble allò que és seu.
Organitzant-nos lliurement, obrint les
portes,
compartirem tot allò que hem anat
aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual
treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs,
fer tombs, fer tombs!
Condemnat, encadenat a roques, l’àliga
m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer
per patir
veient com se’m menja un altre estat.
Laberints custodiats per monstres,
fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite,
a prop del sol s’han cremat les ales de paper.
Grinyolen les vigues de tant pes,
s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum.
Miro a l’horitzó… puc veure el futur.
