dissabte, 26 de febrer de 2011

04-LABERINTS



LABERINTS

Tombant perdut fent cercles, buscant forats per on escapar,
perdut, demano ajuda… em tanquen les portes.
He de seguir aquell fil que he anat deixant darrere el meu pas,
em portarà a l’origen d’aquesta condemna.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Surt llum al fons del passadís, sota una porta,
el funcionari és a dins, tancat, fent els seus comptes.
Ve el minotaure corrent cap a mi,
i ara em trobo tot sol davant del perill.
He perdut el temps buscant la sortida…

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Estatuts! Estatuts!

Vull ser com Prometeu, pispar-li el foc al deus.
Tocar de peus a terra, donar-li al poble allò que és seu.

Organitzant-nos lliurement, obrint les portes,
compartirem tot allò que hem anat aprenent.
Simplificarem les relacions, a igual treball el mateix sou.
Tirarem pel dret, ja prou de fer tombs, fer tombs, fer tombs!

Condemnat, encadenat a roques, l’àliga m’ha menjat el fetge.
He sobreviscut, he tornat a créixer per patir
veient com se’m menja un altre estat.

Laberints custodiats per monstres, fills d’un brau que violà la mare.
Vull volar, sortir d’aquest mite, a prop del sol s’han cremat les ales de paper.

Grinyolen les vigues de tant pes, s’esquerden i cauen totes les parets.
Surto entre les runes, veig la llum. Miro a l’horitzó… puc veure el futur.