dimarts, 15 de febrer de 2011

Capítol X - El terreny



Capítol X 

- El terreny 

Alguns terrenys són fàcils, altres difícils, alguns neutres, altres estrets, accidentats o oberts. Quan el terreny sigui accessible, sigues el primer a establir la teva posició, escollint les altures assolellades; una posició que sigui adequada per transportar les provisions; així tindràs avantatge quan entaulis la batalla. Quan estiguis en un terreny de sortida difícil, estàs limitat. En aquest terreny, si el teu enemic no està preparat, pots vèncer si segueixes endavant, però si l'enemic està preparat i segueixes endavant, tindràs moltes dificultats per tornar-hi de nou, la qual cosa jugarà en contra teva. Quan el terreny és desfavorable per als dos bàndols, es diu que és un terreny neutre. En un terreny neutre, fins i tot si l'adversari t'ofereix un avantatge, no te n'aprofitis: retira’t, induint la meitat de les tropes enemigues a sortir-ne, i llavors cau sobre ell aprofitant-te d'aquesta condició favorable. En un terreny estret, si ets el primer a arribar, has d’ocupar-lo totalment i esperar l'adversari. Si ell arriba abans, no el persegueixis si bloqueja els congostos. Persegueix-lo només si no els bloqueja. 
En terreny accidentat, si ets el primer a arribar, has d'ocupar els seus punts alts i assolellats i esperar l'adversari. Si aquest els ha ocupat abans, retira't i no el persegueixis.
En un terreny obert, la força de l'ímpetu es troba igualada, i és difícil provocar-lo per combatre de manera desavantatjosa per a ell. Entendre aquestes sis classes de terreny és la responsabilitat principal del general, i és imprescindible considerar-les. Aquestes són les configuracions del terreny; els generals que les ignoren en surten derrotats. 
Així doncs, entre les tropes hi ha les que fugen, les que es retreuen, les que s'ensorren, les que es rebel•len i les que són derrotades. Cap d'aquestes circumstàncies constitueixen desastres naturals, sinó que són degudes als errors dels generals. 
Les tropes que tenen el mateix ímpetu, però que ataquen en proporció d'un contra deu, són derrotades. Els que tenen tropes fortes, però amb uns oficials febles, queden retrets. Els que tenen soldats febles al comandament d'oficials forts, es veuran en dificultats. Quan els oficials superiors estan enfurits i són violents i s'enfronten a l'enemic pel seu compte i per despit, i quan els generals ignoren les seves capacitats, l'exèrcit s'ensorrarà. 
Com a norma general, per poder vèncer l'enemic, tot el comandament militar ha de tenir una sola intenció i totes les forces militars han de cooperar. Quan els generals són febles i mancats d'autoritat, quan les ordres no són clares, quan oficials i soldats no tenen solidesa i les formacions són anàrquiques, es produeix la revolta. 
Els generals que són derrotats són aquells que són incapaços de calibrar els adversaris, entren en combat amb forces superiors en nombre o més ben equipades i no seleccionen les tropes segons el seu nivell de preparació. Si utilitzes soldats sense separar els preparats dels no preparats, els agosarats dels esporuguits, t'estàs buscant la teva pròpia derrota. 
Aquestes són les sis maneres de ser derrotat. La comprensió d'aquestes situacions és la responsabilitat suprema dels generals i han de ser considerades. La primera és no calibrar el nombre de forces; la segona, l'absència d'un sistema clar de recompenses i càstigs; la tercera, la insuficiència d'entrenament; la quarta és la passió irracional; la cinquena és la ineficàcia de la llei de l'ordre; i la sisena és la decisió de no seleccionar els soldats forts i decidits.
La configuració del terreny pot ser un suport per a l'exèrcit; per als caps militars, el curs de l'acció adequada és calibrar l'adversari per assegurar la victòria i calcular els riscos i les distàncies. Surten vencedors els que lliuren batalles coneixent aquests elements; surten derrotats els que lluiten ignorant-los. 
Per tant, quan les lleis de la guerra assenyalen una victòria segura és clarament apropiat entaular batalla, fins i tot si el govern ha donat ordres de no atacar. Si les lleis de la guerra no indiquen una victòria segura, és adequat no entrar en batalla, encara que el govern hagi donat l'ordre d'atacar. D'aquesta manera s'avança sense pretendre la glòria, s'ordena la retirada sense evitar la responsabilitat, amb l'únic propòsit de protegir la població i en benefici també del govern; així es rendeix un servei valuós a la nació. Avançar i retirar-se en contra de les ordres del govern no es fa per interès personal, sinó per salvaguardar les vides de la població i en autèntic benefici del govern. Servidors d'aquesta talla són molt útils per a un poble. 
Mira pels teus soldats com mires per un nounat; així estaran disposats a seguir-te fins a les valls més profundes; cuida els teus soldats com cuides els teus fills estimats, i moriran de gust amb tu. Però si ets tan amable amb ells que no els pots utilitzar, si ets tan indulgent que no els pots donar ordres, tan informal que no pots disciplinar-los, els teus soldats seran com nens mimats i, per tant, inservibles. Les recompenses no han d’utilitzar-se soles, ni cal confiar només en els càstigs. En cas contrari, les tropes, com nens malcriats, s'acostumen a gaudir o a quedar ressentides per tot. Això és perjudicial i els torna inservibles. 
Si saps que els teus soldats són capaços d'atacar, però ignores si l'enemic és invulnerable a un atac, tens només la meitat de possibilitats de guanyar. Si saps que el teu enemic és vulnerable a un atac, però ignores si els teus soldats són capaços d'atacar, només tens la meitat de possibilitats de guanyar. Si saps que l'enemic és vulnerable a un atac, i els teus soldats poden portar-lo a terme, però ignores si la condició del terreny és favorable per a la batalla, tens la meitat de probabilitats de vèncer. Per tant, els que coneixen les arts marcials no perden el temps quan duen a terme els seus moviments, ni s'esgoten quan ataquen. 

És per això que es diu que quan et coneixes a tu mateix i coneixes els altres, la victòria no és un perill; quan coneixes el cel i la terra, la victòria és inesgotable.