dimarts, 15 de febrer de 2011

Capítol III La planificació d'un setge


Capítol III -
 La planificació d'un setge 
Com a regla general, és millor conservar un enemic intacte que destruir-lo. Capturar els seus soldats per conquistar-los i dominar els seus caps. 
Un general deia: "Practica les arts marcials, calcula la força dels teus adversaris, fes que perdin el seu ànim i direcció, de manera que, encara que l'exèrcit enemic estigui intacte, sigui inservible: això és guanyar sense violència. Si destrueixes l'exèrcit enemic i mates els seus generals, assaltes les seves defenses disparant, reuneixes una multitud i usurpes un territori, tot això és guanyar per la força." Per això, els que guanyen totes les batalles no són realment professionals; en canvi els que aconsegueixen que es rendeixin, impotents, els exèrcits aliens sense lluitar són els millors mestres de l'Art de la Guerra. 
Els guerrers superiors ataquen mentre els enemics estan projectant els seus plans. Després desfan les seves aliances. Per això, un gran emperador deia: "El que lluita per la victòria enfront d'espases despullades no és un bon general”. La pitjor tàctica és atacar una ciutat. Assetjar, acorralar una ciutat només es porta a terme com a últim recurs. 
Utilitza ben bé tres mesos a preparar els teus artefactes i uns altres tres per coordinar els recursos per al teu setge. Mai s’ha d’atacar per còlera i amb presses. És aconsellable prendre's temps en la planificació i coordinació del pla. Per tant, un veritable mestre de les arts marcials venç altres forces enemigues sense batalla, conquista altres ciutats sense assetjar-les i destrueix altres exèrcits sense utilitzar gaire temps. Un mestre expert en les arts marcials desfà els plans dels enemics, espatlla les seves relacions i aliances, li talla els subministraments o bloqueja el seu camí, i venç mitjançant aquestes tàctiques sense necessitat de lluitar.
És imprescindible lluitar contra totes les faccions enemigues per obtenir una victòria completa, de manera que el seu exèrcit no quedi aquarterat i el benefici sigui total. Aquesta és la llei del setge estratègic. La victòria completa es produeix quan l'exèrcit no lluita, la ciutat no és assetjada, la destrucció no es prolonga durant molt temps i en cada cas l'enemic és vençut per l'ús de l'estratègia.
Així doncs, la regla de la utilització de la força és la següent: si les teves forces són deu vegades superiors a les de l'adversari, encercla’l; si són cinc vegades superiors, atáca’l; si són dues vegades superiors, divídeix-lo. Si les teves forces són iguals en nombre, lluita si t'és possible. Si les teves forces són inferiors, procura mantenir-te contínuament en guàrdia, ja que la més petita decisió et comportaria les pitjors conseqüències. Tracta de mantenir-te a recer i evita, en la mesura del posible, un enfrontament obert; la prudència i la fermesa d'un petit nombre de persones poden arribar a cansar i fins i tot a dominar exèrcits nombrosos. 
Aquest consell s'aplica en els casos que tots els factors són equivalents. Si les teves forces estan en ordre mentre que les seves estan immerses en el caos, si tu i les teves forces esteu amb ànims i ells desmoralitzats, llavors, encara que siguin més nombrosos, pots entrar en batalla. Si els teus soldats, les teves forces, la teva estratègia i el teu valor són menors que els del teu adversari, llavors has de retirar-te i buscar una sortida. 
En conseqüència, si el bàndol més petit és obstinat, cau presoner del bàndol més gran. Això vol dir que si un petit exèrcit no fa una valoració adequada del seu poder i s'atreveix a enemistar-se amb una gran potència, per molt que la seva defensa sigui ferma, inevitablement es convertirà en conquistat. "Si no pots ser fort, però tampoc saps ser feble, seràs derrotat”. Els generals són servidors del Poble. Quan el seu servei és complet, el Poble és fort. Quan el seu servei és defectuós, el Poble és feble. 
Així doncs, existeixen tres maneres amb les quals un príncep porta l'exèrcit al desastre. Quan un príncep, ignorant els fets, ordena als seus exèrcits avançar o retirar-se quan no deuen fer-ho, d’això se’n diu immobilitzar l'exèrcit. Quan un príncep ignora els assumptes militars, però comparteix en peu d'igualtat el comandament de l 'exèrcit, els soldats acaben confusos. Quan el príncep ignora com portar a terme les maniobres militars, però en comparteix per igual la direcció, els soldats estan vacil•lants. Una vegada que els exèrcits estan confusos i vacil•lants, comencen els problemes procedents dels adversaris. D’això se’n diu perdre la victòria per capgirar l'aspecte militar. Si intentes utilitzar els mètodes d'un govern civil per dirigir una operació militar, l'operació serà confusa. Triomfen aquells que: - Saben quan lluitar i quan no. - Saben discernir quan cal utilitzar moltes o poques tropes. - Tenen tropes en les quals els rangs superiors i els inferiors tenen el mateix objectiu. - S'enfronten amb preparatius a enemics desprevinguts. - Tenen generals competents i no limitats pels seus governs civils. 
Aquestes són les cinc maneres de conèixer el futur vencedor. Dir que el príncep és qui dóna les ordres en tot és com si el general demanés permís al príncep per poder apagar un foc: quan rebi l’autorització, ja no quedaran sinó cendres. 
Si coneixes els altres i et coneixes a tu mateix, ni en cent batalles correràs perill; si no coneixes els altres, però et coneixes a tu mateix, perdràs una batalla i en guanyaràs una altra; si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix, correràs perill en cada batalla. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada