DEIXALLES
Està tot
ple de coses, sé que caducaran,
agafo “algo”
de fruita, aquí es podrirà.
Estàs fent
de caixera, un temps que se’t fa etern,
i cobres una
merda tu que mous tants diners.
M’escuro
les butxaques tan sols trobo papers.
El
“segurata” em mira i jo surto corrent.
Et
faig el meu somriure
sense remordiments,
jo sé que
tot es llença, a mi m’ho han fet també.
Perdut en una plaça sense res millor a fer.
Tancat a
dins de casa se’m cauen les parets.
Observo els
pensionistes matant el temps xerrant,
cobrant
una misèria per vells i per malalts.
Dormint
els marginats al terra dels caixers,
amb
tantes cases buides i tant treball per fer…
El fruit
surt de la terra i el venen sempre car,
en canvi qui
el treballa es pot morir arruïnat.
I volen fer
sentir-me com si fos un fracassat,
carrego a
les espatlles tot el pes que m’han posat.
Tenim
tecnologia per poder viure sobrats,
i veig com
tot es llença caducat al mercat.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull
veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les
cartes.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
Dia a dia
haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara.
No vull
veure’t més angoixada, somiarem desperts repartint de nou les
cartes.
No vull
veure’t més angoixada, som dos per poder plantar cara
Dia a dia
haurem d’estar a l’alçada, i estic perdut sense tu!
Perduts
mirant aquest paisatge de fems, de brossa i de deixalles
Miralls que
deformen l’imatge, cues d’excedents demanant el reciclatge
Perduts
mirant aquest paissatge de fems, de brossa i de deixalles
Joc brut on
només juguen rates, somiarem desperts repartint de nou les cartes!
