dissabte, 26 de febrer de 2011

09-L'Estat i la Revolució

L’ESTAT I LA REVOLUCIÓ


No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida.
Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.
Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers
deixant d’herència la seva experiència.
Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria.

Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.

Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.
Karl Marx, Engels, Lenin.
Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “ victòria!”

Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.


Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital
El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.

El comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat
L'extinció de tot estat.