L’ESTAT I LA
REVOLUCIÓ
No,
no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de
la vida.
Tants
errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.
Som
fills d'aquests carrers on han mort tants obrers
deixant
d’herència la seva experiència.
Tants
combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la
glòria.
Sempre
qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No
tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre
capital.
Tot,
tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.
Karl
Marx, Engels, Lenin.
Si
l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: “
victòria!”
Sempre,
qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No
tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre
capital.
El
socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
Sempre,
qui fa la feina no té les eines que donen treball.
No
tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre
capital
El
socialisme obre les portes per construir la democràcia real.
El
comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat
L'extinció
de tot estat.
