dissabte, 26 de febrer de 2011

05-OCASIÓ



OCASIÓ

En una plaça perdent el temps fumant, no passa res, de nou sense treball.
No ens donen cap ajut, els ajuts van cap als bancs,
i jo no tinc prou estudis, no estic prou format.
Quan el suïcidi em volta pel cap, busco les forces per poder aguantar.
Molt abans de rendir-me, et dic que ho tinc ben clar.
Jo penso emportar-me uns quants per davant.

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Hi ha moltes formes de poder-te matar,
si t’apunyalen, o si et neguen el menjar,
si caus malalt i no hi ha cap hospital a prop,
o dorms entre cartrons sense cap servei social,
en accident en precari laboral,
o ofegat creuant el mar com a il·legal,
o en una guerra com a dany col·lateral,
però només unes quantes són delicte per l’estat.

Davant el caixer ha aparcat un furgó blindat, d’ell han baixat dos guàrdies jurats,
descarregant els diners amb sacs, del cinturó l’arma penjant,
Al meu davant una oportunitat, al meu davant...BANG, BANG, BANG!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Amb res a perdre jo m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.
Amb res a perdre m’he arriscat, faig el que ells m’han ensenyat.

I veig el robatori dels bancs, ho estan fent al meu davant.
Ningú es sorprèn per l’acció.
Si ens roben arruïnant-nos, haurem de rebel·lar-nos,
farem dels nostres drets els de tots!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si faig el pas, ningú podrà aturar-me.
Si faig el pas, ningú em podrà aturar.
Estic perdent el temps, estic perdent el temps!

Si no et donen, pren!