Capítol IX Maniobres militars

Capítol  IX 

Maniobres militars 

Les maniobres militars són el resultat dels plans i les estratègies combinats de la manera més avantatjosa per guanyar. Determinen la mobilitat i l’efectivitat de les tropes. 

Si col•loques el teu exèrcit en posició d'observar l'enemic, travessa ràpid les muntanyes i vigíla’ls des d'una vall. Tingues en compte l'efecte de la llum i roman en la posició més elevada de la vall. Quan combatis en una muntanya, ataca de dalt a baix i no al revés. Combat estant costa avall i mai costa amunt. Evita que l'aigua divideixi les teves forces, allunya't de les condicions desfavorables al més aviat possible. 

No t'enfrontis als enemics dins de l'aigua; és convenient deixar passar la meitat de les seves tropes i en aquell moment dividir-les i atacar-les. No et situïs riu avall. No caminis en contra del corrent, ni en contra del vent. Si acampes a la ribera d'un riu, els teus exèrcits poden ser sorpresos de nit, empesos a ofegar-se o se'ls pot posar verí en el corrent. Les teves barques no han de ser amarrades corrent avall, cal impedir que l'enemic aprofiti el corrent llançant les seves barques contra tu. Si travesses pantans, fes-ho ràpidament. Si et trobes enfront d'un exèrcit al mig d'un pantà, queda’t a prop de les plantes aquàtiques o protegit pels arbres. 

En una plana, pren posicions des de les quals sigui fàcil maniobrar, deixant les elevacions del terreny darrere i a la teva dreta, i les parts més baixes, davant. Generalment, un exèrcit prefereix un terreny elevat i evita un terreny baix, aprecia la llum i detesta la foscor. Els terrenys elevats són estimulants i, per tant, la gent s’hi troba bé ; a més, són convenients per adquirir la força de l'ímpetu. Els terrenys baixos són humits, la qual cosa provoca malalties i dificulta el combat. Cuida la salut física dels teus soldats amb els millors recursos disponibles. Quan en un exèrcit no existeix la malaltia, es diu que aquest és invencible. 

Quan hi hagi turons i terraplens, situa't en el seu costat assolellat, que restin sempre a la teva dreta i darrere. Col•locar-se en la millor part del terreny és avantatjós per a una força militar. L'avantatge en una operació militar consisteix a aprofitar-se de tots els factors beneficiosos del terreny. Quan plou riu amunt i el corrent arrossega escumera, si vols creuar-lo, espera que escampi. Sempre que un terreny presenti barrancs infranquejables, llocs tancats, trampes, riscos, esquerdes i presons naturals, has d’abandonar-lo ràpidament i no acostar-t’hi. Pel que fa a mi, sempre em mantinc allunyat d'aquests accidents del terreny, de manera que els adversaris quedin més a prop que no jo d'ells; dono la de cara a aquests accidents, de manera que quedin a l'esquena de l'enemic. Llavors estàs en situació avantatjosa, i ell té condicions desfavorables. 

Quan un exèrcit s'està desplaçant, si ha de travessar territoris muntanyosos amb molts corrents d'aigua i pous, o pantans coberts de joncs, o boscos verges plens d'arbres i vegetació, és imprescindible escodrinyar-los totalment i amb cura, ja que aquests llocs afavoreixen les emboscades i ajuden els espies. És essencial baixar del cavall i escorcollar el terreny, per si de cas hi hagués tropes amagades per a parar-te una emboscada. També podria ser que hi hagués espies a l'aguait observant-te i escoltant les teves instruccions i moviments. 

Quan l'enemic està a prop, però resta en calma, vol dir que es troba en una posició forta. Quan està lluny, però intenta provocar hostilitats, vol que avancis. Si, a més, la seva posició és accessible, això vol dir que li és favorable. Si un adversari no conserva la posició que li és favorable per les condicions del terreny i se situa en un altre lloc convenient, ha de ser perquè hi ha algun avantatge tàctic per obrar d'aquesta manera. 

Si es mouen els arbres, és que l'enemic s'està acostant. Si hi ha obstacles entre els matolls, és que has pres un mal camí. El fet de posar molts obstacles entre la malesa és per fer-te pensar que hi ha tropes emboscades allà enmig. 

Si els ocells alcen el vol, és que hi ha tropes emboscades. Si els animals estan espantats, és que hi ha tropes atacants. Si s'eleven columnes de pols altes i espesses, hi ha carros que s'estan acostant; si són baixes i amples, s'acosten soldats a peu. Fumeres escampades signifiquen que s'està tallant llenya. Petites polsegueres que van i vénen indiquen que cal aixecar el campament. 

Si els emissaris de l'enemic pronuncien paraules humils mentre que aquest incrementa els seus preparatius de guerra, això vol dir que avançarà. Quan es pronuncien paraules altisonants i s'avança ostentosament, és senyal que l'enemic es pensa retirar. Si els seus emissaris vénen amb paraules humils, envia espies per observar l'enemic i comprovaràs que està augmentant els seus preparatius de guerra. Quan els carros lleugers surten en primer lloc i se situen en els flancs, estan establint un front de batalla. Si els emissaris arriben demanant la pau sense signar un tractat, significa que estan tramant algun complot. Si l'enemic disposa ràpidament als seus carros en files de combat, és que està esperant reforços. 

No es precipitaran a un encontre ordinari si no entenen que això els ajudarà, o bé hi ha una força que es troba a distància i que és esperada en un determinat moment per unir-se a les seves tropes i atacar-te. Convé anticipar, preparar-se immediatament per a aquesta eventualitat. Si la meitat de les seves tropes avança i l'altra meitat retrocedeix, és que l'enemic pensa atraure't a una trampa. L'enemic està fingint en aquest cas confusió i desordre per incitar-te que avancis. 

Si els soldats enemics es recolzen els uns en els altres, és que estan famolencs. Si els aiguaders beuen en primer lloc, és que les tropes estan assedegades. Si l'enemic veu un avantatge però no l'aprofita, és que està cansat. Si els ocells es reuneixen al camp enemic, és que el lloc està buit. Si hi ha ocells sobrevolant una ciutat, l'exèrcit ha fugit. Si es produeixen crits nocturns, és que els soldats enemics estan atemorits. Tenen por i estan inquiets i, per això, es criden els uns als altres. Si l'exèrcit no té disciplina, això vol dir que el general no és pres seriosament. Si els estendards es mouen, és que està sumit en la confusió. Els senyals s'utilitzen per unificar el grup; així doncs, si es desplaça d'un costat a l'altre sense ordre ni concert, significa que les seves files estan confuses. Si els seus emissaris mostren irritació, significa que estan cansats. Si maten els seus cavalls per obtenir carn, és que els soldats no tenen aliments; quan no tenen marmites i no tornen al seu campament, són enemics completament desesperats. 

Si hi ha murmuracions, faltes de disciplina i els soldats parlen entre ells, vol dir que s'ha perdut la lleialtat de la tropa. Les murmuracions descriuen l'expressió dels verdaders sentiments; les faltes de disciplina indiquen problemes amb els superiors. Quan el comandament ha perdut la lleialtat de les tropes, els soldats parlen amb franquesa entre ells sobre els problemes amb els seus superiors. 

Si s'atorguen moltes recompenses, és que l'enemic es troba en un carreró sense sortida; quan s'ordenen massa càstigs, és que l'enemic està desesperat. Quan la força del seu ímpetu està esgotada, atorguen recompenses constants per tenir contents els soldats i per evitar que es rebel•lin en massa. Quan els soldats estan tan esgotats que no poden complir les ordres, són castigats una i una altra vegada per restablir l'autoritat. Ser violent al principi i acabar després tement els propis soldats és el súmmum de la ineptitud.

Els emissaris que acudeixen amb actitud conciliatòria indiquen que l'enemic vol una treva. Si les tropes enemigues s'enfronten a tu amb ardor, però demoren el moment d'entrar en combat sense abandonar, no obstant això, el terreny, has d'observar-los acuradament. Estan preparant un atac per sorpresa. 

En assumptes militars, no necessàriament és més beneficiós ser superior en forces, sinó tan sols evitar d’actuar amb violència innecessària; és suficient de consolidar el teu poder, fer estimacions sobre l'enemic i aconseguir reunir tropes; això és tot. L'enemic que actua aïlladament, que manca d'estratègia i que es pren a la lleugera els seus adversaris, inevitablement acabarà sent derrotat. Si el teu pla no conté una estratègia de retirada o posterior a l'atac, sinó que confies exclusivament en la força dels teus soldats, i et prens a la lleugera els teus adversaris sense valorar la seva condició, amb tota seguretat cauràs presoner. 

Si es castiga els soldats abans d'haver aconseguit que siguin lleials al comandament, no obeiran, i si no obeeixen, seran difícils d'utilitzar. Tampoc podran ser empleats si no es porta a terme cap càstig, fins i tot després d'haver obtingut la seva lleialtat. Quan hi ha un sentiment subterrani d'estima i confiança, i els cors dels soldats estan ja vinculats al comandament, si es relaxa la disciplina, els soldats es tornaran arrogants i serà impossible usar-los. Per tant, dirigeix-los mitjançant l'art civilitzat i unifica’ls mitjançant les arts marcials; això significa una victòria contínua. 

Art civilitzat significa humanitat, i arts marcials signifiquen reglaments. Comanda’ls amb humanitat i benevolència, unifica’ls de manera estricta i ferma. Quan la benevolència i la fermesa són evidents, és possible estar segur de la victòria. Quan les ordres es donen de manera clara, senzilla i conseqüent a les tropes, aquestes les accepten. Quan les ordres són confuses, contradictòries i canviants les tropes no les accepten o no les entenen. Quan les ordres són raonables, justes, senzilles, clares i conseqüents, es produeix una satisfacció recíproca entre el líder i el grup.